La Leishmaniosi és una malaltia infecciosa, provocada per un paràsit intracel.lular, Leishmania Infantum, que afecta principalment al gos, encara que altres animals domèstics i salvatges també es poden infectar.
La forma de contagi d’aquest paràsit al gos, és, a través de la picadura d’un insecte, anomenat flebòtom, semblant al mosquit, però molt més petit. No es contagia de forma directe entre mamífers: un flebòtom pica un animal contagiat amb Leishmania i ha de passar, aproximadament, una setmana perquè el flebòtom sigui infectant i llavors és quan aquest flebòtom pot transmetre la Leishmania.
A Europa, la Leishmaniosi Canina és endèmica en 11 països de la Conca Mediterrània, entre ells, Espanya, França i Italia. Les zones geogràfiques en les que la leishmaniosi és endèmica, son àreas de clima atemperat, tropical i subtropical que van desde el nivell del mar fins a 1500 metres d’alçada.
Qüalsevol gos pot contagiar-se per la picadura d’un flebotomos infectat, però el fet de que desenvolupi la malaltia o no la desenvolupi, dependrá de factors genètics, de la virulència (capacitat d’infectar) de l’agent de Leishmania Infantum i de la resposta inmunològica (sistema inmunitari) de cada individu.
La leishmaniosi canina és una malaltia multisistèmica, vol dir que pot afectar a qüalsevol òrgan del cos, i per tant, amb signes clínics molt variables. Podem veure animals amb :
– Lesions cutànies: al.lopècies, lesions perioculars i en d’altres zones del cos, descamacions, caspa abundant, úlceres en els sortints ossis…….
– Linfadenopatia (augment de tamany dels ganglis linfàtics)
– Pèrdua de pes
– Disminució de la gana
– Debilitat, apatia
– Signes oculars: conjuntivitis, blefaritis….
– Hemorràgia nasal
– Símptomes urinaris i renals, gastrointestinals i respiratoris….
– Coixeres
– Ungles molt llargues i sovint deformades……etc
Aquesta variabilitat de símptomes clínics, fa imprescindible la visita al seu veterinari de confiança en el moment de la seva presentació, per poder realitzar un diagnòstic el mes aviat possible.
Un cop diagnosticada la malaltia, s’aplicarà el tractament que el veterinari decideixi com el més adient, per cada situació i per cada animal en concret. Es tracta d’una malatia crònica, que necessita de controls periòdics (revisions, analítiques,..) i que si no es fan pot perillar la vida de l’animal.
És molt important a tenir en compte amb aquesta malaltia, els beneficis que suposa fer una correcta prevenció. Per una banda estimulant al sistema inmunitari a traves de la vacuna i per altre banda, existeixen en el mercat diversos insecticides comercials a base de pipetes, pulveritzacions o collars, que permetran protegir al nostre animal de les picadures d’aquest molest mosquit. L’únic producte acceptat per la OMS (en l’actualitat) que té un efecte repel.lent del flebòtom és el collar Scalibor.
Comentaris recents