És un conjunt d’anomalies anatòmiques que estan presents en gossos i gats braquicèfals (xatos o de morro curt), i que deriva en alteracions respiratòries per aquests animals. Es presenta sobretot a Bulldog Anglès, Bulldog Francès, Pequinès, Carlino, Shar Pei, Lhasa Apso, Shih Tzu, entre d’altres, i en gats, el Persa.

Poden presentar:
– narines estretes (no poden respirar adeqüadament pel nas)
– paladar tou llarg i gruixut
– col.lapse laringi
– estretament de la tràquea
– cornets nasals aberrants
– macroglosia (llengua massa gran)
– eversió de sàculs laringis i tonsiles
….

paladar

Aquestes alteracions anatòmiques originen un augment de la resistencia del pas de l’aire per les vies respiratòries superiors, el que comporta un esforç en l’inspiració.

La duració i gravetat dels símptomes clínics poden variar, però normalment són progressius. L’edat mitja de presentació és de 2 a 4 anys, i són típics que manifestin dificultat respiratòria, sorolls al respirar. En casos més greus intolerancia a l’exercici, cianosi (mucoses blaves), hipertermia, síncopes (pèrdua de consciencia) i algun es pot morir per asfixia.

Les conseqüències de l’evolució del problema poden ser molt greus. Es produeix una obstrucció progressiva de les vies respiratòries altes, dificultat per regular la temperatura corporal, augment del tamany del cor, augment de la pressió intratoràcica….el que cada vegada contribueix més a augmentar l’obstrucció de les vies respiratòries superiors.

S’ha observat que molts d’aquests animals presenten també símptomes gastrointestinals: disfagia, regurgitacions i vòmits, amb refluxe gastroesofàgic. També hi ha estudis que han evidenciat que el tractament quirúrgic de la patologia respiratòria provoca una millora dels símptomes gastrointestinals.

El tractament ha de ser quirúrgic per afavorir un augment del fluxe d’aire. Avui en dia tenim la possibilitat de fer la cirurgia amb làser de CO2, el que redueix molt el temps de cirurgia (i anestesia) en aquests animals que ja tenen una dificultat respiratòria. Aquesta cirurgia seria recomanable a gairebé totes aquestes races, personalitzant cada cas en particular, i quan més aviat millor per evitar totes les conseqüències que tenen lloc degut a una dificultat respiratòria crònica que tenen tots aquests animals.