LEISHMANIOSI

La leishmaniosi, una malaltia greu que detectada a temps pot evitar danys irreparables en òrgans interns del vostre gos.

El tractament és costós en diners i temps, i requereix controls periòdics. La millor prevenció és la vacuna, xarops estimulants de la immunitat i/o utilitzar productes repel·lents externes que previnguin la picada del mosquit Phlebotomus.

Què produeix la Leishmaniosi en els gossos?

L’agent causant de la Leishmaniosi és un paràsit unicel·lular anomenat Leishmania infantum, que viu dins de les cèl·lules sanguínies. El paràsit es reprodueix en el sistema limfàtic i s’acaba instal·lant tot sovint al moll de l’òs.

Com s’adquireix la malaltia?

La malaltia es propaga entre els gossos a través de les picades d’un mosquit, especialment el Phlebotomus, que habita a la conca mediterrània. El contagi es realitza quan la femella del mosquit pica a un gos infestat de Leishmania, que pateix una sèrie de transformacions en el seu aparell digestiu durant uns dies tornant-se un Phlebotomus infestant.

Quins  gossos tenen més risc de contagi?

Els gossos amb més risc de contraure la malaltia són aquells que viuen o passen molt de temps al jardí, però també els que passegen a les hores en les que aquest mosquit acostuma a sortir: les primeres hores del matí o els vespres dels mesos de Març a Novembre. L’animal que viu a interior no està exempt de contagi, simplement té menys possibilitats.

Com es diagnostica la malaltia?

El diagnòstic per test es realitza amb una gota de sang, que detecta la presència d’anticossos circulants de Leishmania Infantum, demostrant així que el gos ha estat picat per un mosquit portador. El veterinari cal que interpreti aquests resultats amb l’ajuda d’altres proves i anàlisis per saber l’estadi clínic de cada cas.

Per què és important la detecció precoç de la leishmania?

Si es detecta en fases primerenques podem evitar danys irreparables en òrgans interns de l’animal. Els veterinaris solen recomanar revisions periòdiques en observar els primers signes, o en alguns casos, per control rutinari anual.

Quins símptomes presenten els gossos?

Els símptomes poden ser molt inespecífics:

• Anorèxia, febre irregular, apatia, augment o disminusió de la gana , aprimament extrem o pal·lidesa de les mucoses.
• Lesions cutànies amb àrees depilades amb descamació, de vegades ulcerades, sobretot en articulacions i plecs de la pell. Poden estar o no cobertes de crostes en nas, pavelló auricular, dors, sortints ossis, mucoses nasal i bucal.
• Conjuntivitis i queratitis són freqüents.
• Creixement exagerat de les ungles.
• Afectació d’òrgans interns, amb augment de grandària en melsa i fetge i dels ganglis limfàtics.
• Artritis o poliartritis.
• Diarrea

Podem curar la Leishmaniosi?

S’han descrit pocs casos de curació definitiva. Els gossos infectats s’acostumen a classificar com a  malalts crònics i han de ser controlats periòdicament amb anàlisis sanguinis i tractats de nou si hi ha indicis de recaiguda. Els animals en tractament recuperen la seva qualitat de vida però seran portadors de la malaltia tota la vida.

Aquells gossos que al moment del diagnòstic presenten malaltia renal són els que tenen un pronòstic menys favorable i requeriran més esforços i tota la nostra ajuda per tirar endavant.

Com puc prevenir la malaltia?

• Vacunant amb la nova vacuna.
• Utilitzant productes repel·lents que previnguin la picada del mosquit. Els trobaràs en format collar o pipeta spot-on.
• Utilitzant un xarop estimulant del sistema immune.
  Pregunta’ns i et donarem la millor opció per al teu animal

Pregunta’ns i t’ajudarem a prevenir la Leishmaniosi

1. A Europa hi ha 2,5 milions de gossos infectats de leishmaniosi i Catalunya és una zona endèmica on es presenten anualment molts casos. En la nostra clínica, això pot arribar a significar més d’un cas cada mes.
2. Vacunar o administrar fàrmacs que augmenten les defenses del teu gos vol dir potenciar la resistència interna del seu sistema immunitari enfront de la leishmaniosi canina.
3. Es poden vacunar tots els gossos a partir de sis mesos d’edat en animals que no tinguin malalties infeccioses com la pròpia leishmaniosi, que haurà de ser descartada mitjançant un test previ. El Xarop es pot donar a partir dels 4 mesos per prevenir la malatia o com un complement al tractament si la té.
4. La 1a vacuna consta de 3 dosis separades per 3 setmanes el primer any. El programa vacunal inclou un recordatori anual per mantenir les defenses internes a llarg termini.
5. El Xarop es dóna durant 30 dies seguits tres vegades a l’any en zones endèmiques sempre en els mesos de febrer, juny i octubre de cada any per potenciar la immunitat.
6. La vacuna i el xarop no són 100% eficaços, per tant, es continuen recomanant els productes repel·lents (collar, pipeta) per combinar l’eficàcia dels diferents mecanismes i així evitar la malaltia.